ON PAREN ELS TEUS 20 ANYS?

En aquest documental es mostren set protagonistes de diferents edats, els quals parlen de la seva joventut i, en general, la de tots nosaltres. Expliquen amb nostàlgia les seves il·lusions i, alhora, les seves frustracions. Parlen d'on eren i com s'esperaven un futur incert, encara per descobrir. Ara els veiem fent el que els agrada, vivint la vida, gaudint de les petites coses que et fan sentir viu.

20 anys suposa: LLIBERTAT, IL·LUSIÓ, ENERGIA... FUTUR! Quan et trobes en aquesta edat, pretens viure fora del sistema, viure per damunt de tot. Però, tal com expliquen els nostres protagonistes: t'enamores, tens un fill, els pares es moren... Tot canvia amb un segon. Tots els teus plans de futur s'ensorren i et xoques, d'alguna manera, amb la realitat. Has de lluitar per seguir endavant, cosa que no han deixat de fer mai.

Les persones que han protagonitzat la producció han estat els següents:

Mayte Martin

La cantant de flamenc explica les seves dificultats alhora de seguir fent el que li agradava, cantar. Filla d'un malagueny i d'una catalana es sent rebutjada alhora de cantar flamenc. Passa la resta de la seva vida a Barcelona, una ciutat que la té fascinada. Ara és professora de cant i fa concerts arreu. 

Lídia Falcón

L'advocada i líder feminista Lídia Falcón ens parla de la seva joventut. Enamorada i il·lusionada va cassar-se amb un noi. Va quedar-se embarassada i, en aquella època, avortar estava prohibit. Hi havia poques possibilitats cara a les dones. Va quedar-se sola amb els seus fills. Ho veia tot negre, un futur incert. Decideix aixecar el cap i lluitar. Actualment convina la seva feina d'advocada amb la lluita per el dret de les dones. Tal com diu ella: "Si no es lluita no s'aconsegueix. La revolució es fa al carrer".

Miquel Fuster

L'il·lustrador ens explica la seva joventut amb una rialleta. Parla de la seva etapa com a il·lustrador. Va arribar a exportar dibuixos fina a Estats Units. Però un dia, la seva vida va fer una gir de 180 graus. Va acabar al carrer. Es va trobar en aquesta situació durant 15 anys. Deprimit, amb por i angoixa vivia fora del sistema, del món. Observava a la gent des de l'exterior, ens explica. Ell ja no formava par de la seva realitat. Va aixecar cap i va sortir-se'n. Avui en dia es dedica a fer il·lustracions i fa exposicions sobre els seus dibuixos en la seva etapa negra, però ara ja ho veu diferent, torna ha estar viu. 

Renén Barbier
El viticultor recorda els seus 20 anys com un estat de llibertat oprimida. Tenia la necessitat de ser lliure i el seu pare volia que estudiés una carrera. Va assistir a la revolta estudiantil del 68 i va arribar a un acord amb el seu pare. Si ell estudiava la carrera que el seu pare volia, s'acabaria dedicant a allò que realment li agradés. Actualment és feliç amb el camí que ha seguit. Té la seva pròpia cadena de vins, l'apassiona. 

Jordi Pons

En Jordi és pescador. Des de ven petit es volia dedicar a alguna cosa relacionada amb el mar. Va provar diverses feines però la que el satisfeia més era la de pescador. No li agradava la feina monòtona i o. Ell necessitava una dosis d'acció, cada dia una aventura, ens explica. Ara, tot i realitzar aquesta tasca tan costosa, és feliç arribant a casa i passant temps amb la seva família, el més important per a ell. 

Pilar Puig

La Pilar és estudiant de biologia molecular. No té por del futur, simplement el veu diferent del que havia planejat. Al llarg de la seva carrera a viatjat a diferents parts del món per dedicar-se a allò que més li agrada, la biologia. Per exemple, va fer una estada a Estats Units. Veu molt lluny la possibilitat de formar una família ja que vol seguir formant-se professionalment. Està impacient per veure el que li espera el futur. 

Agustí Porta

L'Agustí és pagès i carnisser. De jove, tenia un projecte de futur. Volia construir una granja i crear la seva pròpia marca de formatges. A causa dels obstacles que li va posar l'ajuntament el seu somni se'n va anar a norris. Tot això és feliç amb la seva feina actual i diu que mai s'ha de deixar de lluitar per el que un vol. També té un grup de música amb el que reviu les cançons tradicionals de la seva terra.

 

Com a conclusió, podem veure que tots van tenir somnis, idees, projectes... Van tenir etapes bones i dolentes, però això no va impedir que lluitessin, tal com continuen fent, per dedicar-se a allò que realment els agrada.